estraféu

Potser volíeu: estrafeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈfew/, occidental /es.tɾaˈfew/
• Rimes: -ew

Verb

estraféu

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de estrafer.

Variants

• estrafeu (ortografia del 2016)
• : L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·féu (3)
• Anagrames: estufaré, Eufrates