estranger


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /əs.tɾəɲˈʒe/
Occidental: nord-occidental /es.tɾaɲˈʒe/, valencià /es.tɾaɲˈd͡ʒeɾ/
Informal: /as.tɾanˈd͡ʒe/ (nord-occidental)

NomModifica

es·tran·ger m. ‎(plural estrangers, femení estrangera)

  1. Exterior del país en que hom habita.
    El meu fill ha vingut de l'estranger fa una setmana. Hem de fugir a l'estranger, en aquest país ens pelaran.
  2. Persona d'un altre país.
    Hi ha un estranger que et demana.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

es·tran·ger m. ‎(femení estrangera, plural masculí estrangers, plural femení estrangeres)

  1. Que és d'un altre país.
    Un cotxe estranger, un metge estranger.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica