estranyàrem

Potser volíeu: estranyarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈɲa.ɾəm/, occidental /es.tɾaˈɲa.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

estranyàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de estranyar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• [2] estranyeguéssom, estranyéssim, estranyéssem, estranyàssim, estranyàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyà·rem (4)