estranyaien

Català

Verb

estranyaien

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de estranyar.

Variants

• estranyaven

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nya·ien (4)
• Anagrames: esteranyina, esteranyinà