estranyau

Català

Verb

estranyau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de estranyar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb estranyar.

Variants

• [1] estranyeu
• [2] estranyeu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyau (3)