estranyeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.tɾəˈɲɛw/
	balear /əs.tɾəˈɲəw/, /əs.tɾəˈɲɛw/
Occidental:	/es.tɾaˈɲew/

• Rimes: -ɛw

Verb

estranyeu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de estranyar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb estranyar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb estranyar.

Variants

• [1] estranyau
• [2] estranyegueu
• [3] estranyau

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyeu (3)