estranyen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtɾa.ɲən/, occidental /esˈtɾa.ɲen/
• Rimes: -aɲen

Verb

estranyen

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de estranyar
2. (occidental, balear) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb estranyar
3. (occidental, balear) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb estranyar

Variants

• [2] estranyin
• [3] estranyin

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyen (3)
• Anagrama: entranyes