euskaldun

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əws.kəɫˈdun/, occidental /ews.kaɫˈdun/
• Rimes: -un
• Etimologia: Del basc euskaldun, segle XIX.

Nom

euskaldun m. f. ‎(plural euskalduns)

1. bascoparlant

Miscel·lània

• Síl·labes: eus·kal·dun (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, ésAdir

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ews̺.kal.dun/
• Etimologia: (pendent)

Nom

euskaldun

1. bascoparlant
2. basc (habitant del País Basc)

Declinació

Nom comú animat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu euskaldun euskalduna euskaldunak Ergatiu euskaldunek euskaldunak euskaldunek Datiu euskalduni euskaldunari euskaldunei Genitiu euskaldunen euskaldunaren euskaldunen Comitatiu euskaldunekin euskaldunarekin euskaldunekin Benefactiu euskaldunentzat euskaldunarentzat euskaldunentzat Instrumental euskaldunez euskaldunaz euskaldunez Partitiu euskaldunik - - Prolatiu euskalduntzat - - Causal euskaldunengatik euskaldunarengatik euskaldunengatik Locatius Inessiu euskaldunengan euskaldunarengan euskaldunengan Ablatiu euskaldunengandik euskaldunarengandik euskaldunengandik Al·latiu euskaldunengana euskaldunarengana euskaldunengana Terminatiu euskaldunenganaino euskaldunarenganaino euskaldunenganaino Al·l. direcional euskaldunenganantz euskaldunarenganantz euskaldunenganantz Gen. locatiu euskaldunenganako euskaldunarenganako euskaldunenganako

Adjectiu

euskaldun

1. bascoparlant
2. basc (del País Basc)

Vegeu també

• Entrada «euskaldun» a l’Elhuyar Hiztegia.