expat

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌɛksˈpat/, occidental /ˌeksˈpat/
Rimes: -at
Etimologia: De l'anglès expat, apòcope de expatriate ‎(«que viu fora del seu país»).

expat m. f. ‎(plural expats)

(informal) Immigrat que viu temporalment fora del seu país per causes diverses.
«La internacionalització de les empreses ben establertes crea la figura de l’expatriat que, per fer-la atractiva als empleats, sol estar acompanyada d’un cert estatus econòmic i de representativitat. L'”expat” és de facto un ambaixador de l’empresa al nou país.» (Leo Borj, Xarxa d’Innovació Pública [trad.], «La tercera via». A: Inprenedors, Escuela de Organización Industrial, ISBN 9788415061168)

expat inv. inv.

(informal) Que ha emigrat.
«Escriure en català i sobre el país, o fer plàstica o cinema amb elements nacionals catalans, passa a ser una nosa. Aquesta actitud podria ser una més de les moltes molèsties que genera la comunitat expat que viu al país, si no fos que influeix molt en la feina dels artistes catalans.» (Antonio Baños, La República possible, 2017, ISBN 9788416915200)