expedientàssem

Català

Verb

expedientàssem

1. (valencià, balear) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb expedientar.

Variants

• expedientéssim, expedientéssem, expedientàssim, expedientàrem

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pe·di·en·tàs·sem (6)