expedientar
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /əks.pə.ði.ənˈta/ Occidental: nord-occidental /eks.pe.ði.enˈta/ valencià /eks.pe.ði.enˈtaɾ/, /eks.pe.ði.enˈta/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: expedientà
- Etimologia: De expedient i la desinència -ar, segle XX.
Verb
modificaexpedientar trans.
- (antic) Sotmetre (a algú) a expedient.
- Obrir un expedient (a algú).
- «S'oposaven a crits, a renecs, expedientant, acudint, "fent instàncies", fent comissions, anant a "l'unió d'esquerres", a l'obstrucció, allí on podien i fins més enllà de la corretja, però tot era picar en fals.» (Santiago Rusiñol, En Josepet de Sant Celoni, 1917)
- «El president de l’oposició hagué d’entrar en joc i expedientar un dels seus per cridar bravo, mentre la senyoreta diputada defensava la despenalització de l’avortament.» (Consol Royo Gaya, Vull ser una barbi, pàg. 58, Editorial Marfil, 2002)
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... expedientat |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... expedientar |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... expedientat |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... expedientat |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... expedientat |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... expedientat |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... expedientar |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... expedientat |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... expedientat |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... expedientat |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: expediento, expedienta, expedientem
Vocal rizotònica: /e/
Traduccions
modificaTraduccions
- Castellà: expedientar (es)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ex·pe·di·en·tar (5)
Vegeu també
modificaCastellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \eks.pe.ðjenˈtaɾ\, meridional \eh.pe.ðjeŋˈtaɾ\
- Americà: alt /eks.p(e).djenˈtaɾ/, baix \ekh.pe.ðjeŋˈtaɾ\, austral \ekh.pe.ðjenˈtaɾ\
- Rimes: -aɾ
- Etimologia: De expediente i la desinència -ar, segle XX.
Verb
modificaexpedientar trans. (present expediento, passat expedienté, futur expedientaré)
- expedientar
- «El Pleno de la Junta Central Fallera acordó expedientar al presidente de la falla de La Corregería, don José Andrés, por considerar que se ha rebelado contra el supremo organismo fallero con motivo de la convocatoria de un concurso de teatro valenciano.» (Anònim, Ceses y dimisiones en la Junta Central Fallera valenciana, ABC, pàg. 39, Madrid, jul. 1974)
- El Ple de la Junta Central Fallera va acordar d'expedientar el president de la falla de La Corregeria, el senyor José Andrés, per considerar que s'ha rebel·lat contra l'organisme faller suprem arran de la convocatòria d'un concurs de teatre valencià.
Conjugació
modifica Primera conjugació regular
| Formes no personals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Simples | Compostes | ||||||
| Infinitiu | expedientar | haber expedientado | |||||
| Gerundi | expedientando | habiendo expedientado | |||||
| Participi | expedientado | ||||||
| Formes personals | |||||||
| número | singular | plural | |||||
| persona | primera | segona | tercera | primera | segona | tercera | |
| Mode indicatiu | yo (jo) | tú (tu) vos |
él/ella (ell/ella), usted (vostè) | nosotros/nosotras (nosaltres) | vosotros/vosotras (vosaltres) | ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès) | |
| Temps simples | Presente (Present) | expediento | expedientas expedientás |
expedienta | expedientamos | expedientáis | expedientan |
| Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet) | expedientaba | expedientabas | expedientaba | expedientábamos | expedientabais | expedientaban | |
| Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit) | expedienté | expedientaste | expedientó | expedientamos | expedientasteis | expedientaron | |
| Futuro simple o Futuro (Futur) | expedientaré | expedientarás | expedientará | expedientaremos | expedientaréis | expedientarán | |
| Condicional simple o Pospretérito (Condicional) | expedientaría | expedientarías | expedientaría | expedientaríamos | expedientaríais | expedientarían | |
| Temps compostos |
Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet) | he expedientado | has expedientado | ha expedientado | hemos expedientado | habéis expedientado | han expedientado |
| Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet) | había expedientado | habías expedientado | había expedientado | habíamos expedientado | habíais expedientado | habían expedientado | |
| Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior) | hube expedientado | hubiste expedientado | hubo expedientado | hubimos expedientado | hubisteis expedientado | hubieron expedientado | |
| Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet) | habré expedientado | habrás expedientado | habrá expedientado | habremos expedientado | habréis expedientado | habrán expedientado | |
| Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet) | habría expedientado | habrías expedientado | habría expedientado | habríamos expedientado | habríais expedientado | habrían expedientado | |
| Mode subjuntiu | yo (jo) | tú (tu) vos |
él/ella (ell/ella), usted (vostè) | nosotros/nosotras (nosaltres) | vosotros/vosotras (vosaltres) | ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès) | |
| Temps simples |
Presente (Present) | expediente | expedientes expedientés |
expediente | expedientemos | expedientéis | expedienten |
| Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet) | expedientara o | expedientaras o | expedientara o | expedientáramos o | expedientarais o | expedientaran o | |
| expedientase | expedientases | expedientase | expedientásemos | expedientaseis | expedientasen | ||
| Futuro o Antefuturo (Futur) | expedientare | expedientares | expedientare | expedientáremos | expedientareis | expedientaren | |
| Temps compostos | Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet) | haya expedientado | hayas expedientado | haya expedientado | hayamos expedientado | hayáis expedientado | hayan expedientado |
| Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet) | hubiera expedientado o | hubieras expedientado o | hubiera expedientado o | hubiéramos expedientado o | hubierais expedientado o | hubieran expedientado o | |
| hubiese expedientado | hubieses expedientado | hubiese expedientado | hubiésemos expedientado | hubieseis expedientado | hubiesen expedientado | ||
| Futuro o Antefuturo (Futur perfet) | hubiere expedientado | hubieres expedientado | hubiere expedientado | hubiéremos expedientado | hubiereis expedientado | hubieren expedientado | |
| Mode imperatiu | yo (jo) | tú (tu) vos |
él/ella (ell/ella), usted (vostè) | nosotros/nosotras (nosaltres) | vosotros/vosotras (vosaltres) | ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès) | |
| Presente (Present) | expedienta expedientá |
expediente | expedientemos | expedientad | expedienten | ||
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ex·pe·dien·tar (4)
Vegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre expedientar