expedientàreu

Potser volíeu: expedientareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əks.pə.ði.ənˈta.ɾəw/, occidental /eks.pe.ði.enˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

expedientàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de expedientar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb expedientar

Variants

• [2] expedientéssiu, expedientésseu, expedientàssiu, expedientàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pe·di·en·tà·reu (6)