expedientàssiu

Català

Verb

expedientàssiu

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb expedientar.

Variants

• expedientéssiu, expedientésseu, expedientàsseu, expedientàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pe·di·en·tàs·siu (6)