expedient

Català

Oriental:	central /əks.pə.ðiˈen/
	balear /əks.pə.ðiˈent/, /əks.pə.ðiˈen/
Occidental:	nord-occidental /eks.pe.ðiˈen/
	valencià /eks.pe.ðiˈent/, /eks.pe.ðiˈen/

expedient m. ‎(plural expedients)

Conjunt ordenat de documents que fan referència a un mateix tema, especialment sobre la trajectòria acadèmica d'algú, en què s'anoten les seves faltes.
«Són especialment interessants per a l'objecte del nostre estudi unes cobles, en castellà, que denuncien la clerogàmia i vida poc edificant del rector d'Arnes, Tomàs Fort, datades el 1600, segons l'expedient informatiu.» (Enric Querol Coll, Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna, 2006)

expedient

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de expedientar.