facècia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈsɛ.si.ə/^ⓘ, occidental /faˈsɛ.si.a/^ⓘ
• Rimes: -ɛsia
• Etimologia: Del llatí facetia.

Nom

facècia f. ‎(plural facècies)

1. Comèdia, gràcia, acudit o fet graciós, broma, allò que diu o fa una persona faceciosa.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: chiste ^(es), donaire ^(es), gracia ^(es)
• Francès: facétie ^(fr)
• Italià: facezia ^(it)
• Llatí: facetia ^(la)
• Llengua de signes catalana: BROMA ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·cè·ci·a (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.