Potser volíeu: gracià, gràcia

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ɡɾəˈsi.ə/, occidental /ɡɾaˈsi.a/
  • Rimes: -ia

gracia

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de graciar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb graciar.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): peninsular /ˈɡɾa.θja/, americà /ˈɡɾa.sja/
  • Rimes: -aθja
  • Etimologia: Del llatí gratia.

gracia f. ‎(plural gracias)

  1. gràcia

Derivats

modifica

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gracia

Esperanto

modifica
  • Pronúncia(i): /ɡraˈt͡si.a/

Adjectiu

modifica

gracia ‎(plural graciaj, acusatiu gracian, plural acusatiu graciajn)

  1. graciós

Antònims

modifica