fautor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fəwˈto/
Occidental:	nord-occidental /fawˈto/, valencià /fawˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí fautor, segle XVI.

Nom

fautor m. ‎(plural fautors, femení fautora)

1. Aquell qui afavoreix o ajuda a un altre, especialment a malfactors i lladres.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: fautor ^(es)
• Francès: fauteur ^(fr)
• Italià: fautore ^(it), favoreggiatore ^(it)
• Llatí: fautor ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: fau·tor (2)
• Heterograma de 6 lletres (afortu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fauˈtoɾ/

Americà: alt /f(au)ˈtoɾ/, baix /fauˈtoɾ/

• Rimes: -oɾ

Nom

fautor m. ‎(plural fautores, femení fautora)

1. fautor

Miscel·lània

• Síl·labes: fau·tor (2)
• Heterograma de 6 lletres (afortu)