fefaent
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˌfɛ.fəˈen/ balear /ˌfə.fəˈent/, /ˌfɛ.fəˈen/ Occidental: nord-occidental /ˌfe.faˈen/ valencià /ˌfe.faˈent/, /ˌfe.faˈen/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí fidem facientis, per analogia amb faent o estupefaent, segle XVIII.
Adjectiu modifica
fefaent inv. (plural fefaents)
- Que provoca fe o n'és digne.
- «Ha admès, també, que "encara no sabem, sincerament, quin pot ser l'abast d'aquesta variant" i que "encara no hi ha evidències fefaents que sigui més transmissible".» (Redacció de la CCMA, Argimon diu que òmicron és a les aigües residuals i "ja en tenim alguns casos", 3/24, des. 2021)
- Legalitzat (un document) per notari o algú que disposa de fe pública.
Traduccions modifica
Traduccions
- Castellà: fehaciente (es) m. f., fefaciente (es) m. f. (antic)
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: fe·fa·ent (3)