fefaent

Català

Oriental:	central /ˌfɛ.fəˈen/
	balear /ˌfə.fəˈent/, /ˌfɛ.fəˈen/
Occidental:	nord-occidental /ˌfe.faˈen/
	valencià /ˌfe.faˈent/, /ˌfe.faˈen/

Rimes: -ent
Etimologia: Del llatí fidem facientis, per analogia amb faent o estupefaent, segle XVIII.

fefaent inv. ‎(plural fefaents)

Que provoca fe o n'és digne.
«Ha admès, també, que "encara no sabem, sincerament, quin pot ser l'abast d'aquesta variant" i que "encara no hi ha evidències fefaents que sigui més transmissible".» (Redacció de la CCMA, Argimon diu que òmicron és a les aigües residuals i "ja en tenim alguns casos", 3/24, des. 2021)
Legalitzat (un document) per notari o algú que disposa de fe pública.