Català

modifica
Oriental:  /ˈdiŋ.nə/
Occidental:  nord-occidental /ˈdiŋ.ne/, valencià /ˈdiɡ.ne/
  • Rimes: -iɡne
  • Homòfon: digna ‎(oriental)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *dignu, cas oblic de dignus, segle XII.

Adjectiu

modifica

digne m. ‎(femení digna, plural invariable dignes)

  1. Mereixedor de respecte.
  2. Mereixedor en virtut de la seva qualitat en sentit favorable o desfavorable.
  3. Conforme a la qualitat moral o la condició d’algú.

Antònims

modifica

Traduccions

modifica

digne

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dignar-se.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dignar-se.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dignar-se.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dignar-se.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: dig·ne (2)

Vegeu també

modifica