dignar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diŋˈnar.sə/
	balear /diŋˈnaɾ.sə/, /diŋ.nərˈsə/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈnar.se/, valencià /diɡˈnaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: De digne, segle XVII, cultisme equivalent al llatí dignāre que substituí el català antic denyar ‎(«tenir per digne»).

Verb

dignar-se pron.

1. Accedir a fer una cosa amb condescendència.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dignar-se			haver-se dignat
gerundi	dignant-se			havent-se dignat
participi	dignat, dignada, dignats, dignades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em digno	et dignes	es digna	ens dignem	us digneu	es dignen
	em digne						val
	em digni						sept
	em dign				us dignau		bal, alg
				ens dignam			bal
imperfet	em dignava	et dignaves	es dignava	ens dignàvem	us dignàveu	es dignaven
passat simple	em digní	et dignares	es dignà	ens dignàrem	us dignàreu	es dignaren
futur	em dignaré	et dignaràs	es dignarà	ens dignarem	us dignareu	es dignaran
condicional	em dignaria	et dignaries	es dignaria	ens dignaríem	us dignaríeu	es dignarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em digni	et dignis	es digni	ens dignem	us digneu	es dignin
	em digne	et dignes	es digne			es dignen	occ, bal
imperfet	em dignés	et dignessis	es dignés	ens dignéssim	us dignéssiu	es dignessin
		et dignesses		ens dignéssem	us dignésseu	es dignessen
	em dignàs	et dignassis	es dignàs	ens dignàssim	us dignàssiu	es dignassin	bal
		et dignasses		ens dignàssem	us dignàsseu	es dignassen	val, bal (1)
	em dignara	et dignares	es dignara	ens dignàrem	us dignàreu	es dignaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	digna't	digni's	dignem-nos	digneu-vos	dignin-se
	–				dignau-vos		bal, alg
	–		digne's			dignen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	em dignariva	et dignarives	es dignariva	ens dignarívem	us dignaríveu	es dignariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	em dignessi		es dignessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... dignat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... dignar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... dignat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... dignat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... dignat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... dignat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... dignar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... dignat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... dignat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... dignat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: em digno, es digna, ens dignem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: deign ^(en)
• Castellà: dignarse ^(es)
• Francès: daigner ^(fr)
• Italià: degnarsi ^(it)

Miscel·lània

• Anagrames: desgrani, designar, ringades

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot