Català

modifica
Oriental:  central /diŋˈnar.sə/
balear /diŋˈnaɾ.sə/, /diŋ.nərˈsə/
Occidental:  nord-occidental /diŋˈnar.se/, valencià /diɡˈnaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: De digne, segle XVII, cultisme equivalent al llatí dignāre que substituí el català antic denyar ‎(«tenir per digne»).

dignar-se pron.

  1. Accedir a fer una cosa amb condescendència.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: em digno, es digna, ens dignem

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica