dignés

Potser volíeu: dignes

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diŋˈnes/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈnes/, valencià /diɡˈnes/

• Rimes: -es

Verb

dignés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• [1] dignessi, dignàs, dignara
• [2] dignessi, dignàs, dignara

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·nés (2)
• Heterograma de 6 lletres (degins)