dignessi

Català

Verb

dignessi

1. (col·loquial septentrional, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.
2. (col·loquial septentrional, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• [1] dignés, dignàs, dignara
• [2] dignés, dignàs, dignara

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·nes·si (3)