dignara

Potser volíeu: dignarà

Català

Verb

dignara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• [1] dignessi, dignés, dignàs
• [2] dignessi, dignés, dignàs

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·na·ra (3)