dignàveu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diŋˈna.βəw/, balear /diŋˈna.vəw/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈna.βew/
	valencià /diɡˈna.vew/, /diɡˈna.βew/

• Rimes: -avew

Verb

dignàveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de dignar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·nà·veu (3)
• Heterograma de 8 lletres (adeginuv)