dignàreu

Potser volíeu: dignareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diŋˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈna.ɾew/, valencià /diɡˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

dignàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de dignar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• [2] dignéssiu, dignésseu, dignàssiu, dignàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·nà·reu (3)
• Heterograma de 8 lletres (adeginru)