dignéssiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diŋˈne.siw/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈne.siw/, valencià /diɡˈne.siw/

• Rimes: -esiw

Verb

dignéssiu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• dignésseu, dignàssiu, dignàsseu, dignàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·nés·siu (3)
• Anagrama: diguessin