dignàsseu

Català

Verb

dignàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• dignéssiu, dignésseu, dignàssiu, dignàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·nàs·seu (3)