dignàrem

Potser volíeu: dignarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diŋˈna.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /diŋˈna.ɾem/, valencià /diɡˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

dignàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de dignar-se.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb dignar-se.

Variants

• [2] dignéssim, dignéssem, dignàssim, dignàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·nà·rem (3)
• Heterograma de 8 lletres (adegimnr)