Potser volíeu: indigné

Català

modifica
Oriental:  /inˈdiŋ.nə/
Occidental:  nord-occidental /inˈdiŋ.ne/, valencià /inˈdiɡ.ne/

Adjectiu

modifica

indigne m. ‎(femení indigna, plural invariable indignes)

  1. Que no té mèrit ni disposició per alguna cosa.
  2. Que no correspon a les circumstàncies d'algun subjecte, o és inferior a la qualitat i mèrit de la persona amb qui es tracta.

Antònims

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

indigne

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar.
    Forma valenciana: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar.
    [Que jo] indigni o indigne.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar.
    [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar.
    Indigni o indigne [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·dig·ne (3)

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋnɛ/

Adjectiu

modifica

indigne

  1. vocatiu masculí singular de indignus