indigne
Potser volíeu: indigné
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /inˈdiŋ.nə/ Occidental: nord-occidental /inˈdiŋ.ne/, valencià /inˈdiɡ.ne/
Adjectiu
modificaindigne m. (femení indigna, plural invariable indignes)
- Que no té mèrit ni disposició per alguna cosa.
- Que no correspon a les circumstàncies d'algun subjecte, o és inferior a la qualitat i mèrit de la persona amb qui es tracta.
Antònims
modificaSinònims
modificaTraduccions
modificaindigne [1] (que no té mèrit)
Verb
modificaindigne
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar.
- Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar.
- [Que jo] indigni o indigne.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar.
- [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar.
- Indigni o indigne [ell/ella/vostè].
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: in·dig·ne (3)
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋnɛ/
Adjectiu
modificaindigne
- vocatiu masculí singular de indignus