indign

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /inˈdiŋ/

Verb

indign

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dign (2)
• Anagrama: dignin