Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /in.diŋˈna/, balear /in.diɡˈna/
Occidental: nord-occidental /in.diŋˈna/, valencià /in.diɡˈnaɾ/

VerbModifica

in·dig·nar trans., pron. ‎(pronominal indignar-se)

  1. Irritar, enfadar a algú.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: indigno, indigna, indignem

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \in.diɣˈnaɾ\, meridional \iŋ.diɣˈnaɾ\
Americà: alt /in.diɡˈnaɾ/, baix \iŋ.diɣˈnaɾ\, austral \in.diɣˈnaɾ\

VerbModifica

in·dig·nar trans. ‎(present indigno, passat indigné, futur indignaré)

  1. indignar