indigno
Català
modifica
- Pronúncia(i): central /inˈdid͡ʒ.nu/, occidental /inˈdid͡ʒ.no/
Verb modifica
indigno
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: in·dig·no (3)
- Anagrama: godinin
Castellà
modifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \inˈdiɣ.no\, meridional \iŋˈdiɣ.no\
- Americà: alt /inˈdiɡ.no/, baix \iŋˈdiɣ.no\, austral \inˈdiɣ.no\
- Rimes: -iɡno
Adjectiu modifica
indigno m. (femení indigna, plural masculí indignos, plural femení indignas)
Verb modifica
indigno
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: in·dig·no (3)
Llatí
modifica
- Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋnoː/
Adjectiu modifica
indignō