Potser volíeu: indignà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /inˈdiŋ.nə/, occidental /inˈdiŋ.na/
  • Homòfon: indigne

AdjectiuModifica

in·dig·na f. ‎(plural indignes)

  1. forma femenina de indigne

VerbModifica

in·dig·na

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de indignar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb indignar


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional \inˈdiɣ.na\, meridional \iŋˈdiɣ.na\
Americà: alt /inˈdiɡ.na/, baix \iŋˈdiɣ.na\, austral \inˈdiɣ.na\

AdjectiuModifica

in·dig·na f. ‎(plural indignas)

  1. forma femenina de indigno


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɪn.dɪ.ŋnaː/, /ˈɪn.dɪ.ŋna/

AdjectiuModifica

indignā

  1. ablatiu femení singular de indignus

indigna

  1. nominatiu femení singular de indignus
  2. nominatiu neutre plural de indignus
  3. vocatiu femení singular de indignus
  4. vocatiu neutre plural de indignus
  5. acusatiu neutre plural de indignus