indignàrem

Potser volíeu: indignarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.diŋˈna.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /in.diŋˈna.ɾem/, valencià /in.diɡˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

indignàrem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de indignar.

   [Nosaltres] indignàrem o vam/vàrem indignar.

2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar.

   Forma valenciana: [nosaltres] indignéssim, indignéssem, indignàssem, indignàssim o indignàrem.