indignàreu

Potser volíeu: indignareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.diŋˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /in.diŋˈna.ɾew/, valencià /in.diɡˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

indignàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de indignar.

   [Vosaltres/vós] indignàreu o vau/vàreu indignar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] indignéssiu, indignésseu, indignàsseu, indignàssiu o indignàreu.