Potser volíeu: indignareu

Català

modifica
Oriental:  /in.diŋˈna.ɾəw/
Occidental:  nord-occidental /in.diŋˈna.ɾew/, valencià /in.diɡˈna.ɾew/

indignàreu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de indignar
    [Vosaltres/vós] indignàreu o vau/vàreu indignar.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] indignéssiu, indignésseu, indignàsseu, indignàssiu o indignàreu.