indignis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /inˈdid͡ʒ.nis/

Verb

indignis

1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar

   [Que tu] indignis o indignes; [tu] no indignis o indignes.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.dɪ.ŋniːs/

Adjectiu

indignīs

1. datiu masculí/femení/neutre plural de indignus
2. ablatiu masculí/femení/neutre plural de indignus