noble

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnɔb.bɫə/, occidental /ˈnɔ.βɫe/
• Etimologia: Del llatí nobĭlis, del llatí arcaic gnobilis ‎(«conegut, il·lustre»), segle XIV.

Adjectiu

noble inv. ‎(plural nobles)

1. Relatiu o pertanyent a la noblesa.
2. Allò que és especialment digne i ètic.

Compostos i expressions

• Cort noble: Conjunt format pel sobirà i els personatges que l'envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament.

Sinònims

• digne, respectable
• elevat

Derivats

• noblement
• nobiliari

Traduccions

Relatiu a la noblesa

• Anglès: noble ^(en)
• Castellà: noble ^(es)

• Francès: noble ^(fr)
• Italià: nobile ^(it)

Especialment digne

• Anglès: noble ^(en)
• Castellà: noble ^(es)

• Francès: noble ^(fr)
• Italià: nobile ^(it)

Nom

noble m. f. ‎(plural nobles)

1. Membre de la noblesa.

Variants

• noblessa (medieval)

Traduccions

Membre de la noblesa

• Anglès: nobleman ^(en), noblewoman ^(en)
• Castellà: noble ^(es)

• Francès: noble ^(fr)
• Italià: nobile ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: no·ble (2)
• Anagrama: Nobel

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: noble

Anglès

• Pronúncia: /ˈnəʊbəl/

  àudio (EUA)

Adjectiu

noble ‎(comparatiu more noble, superlatiu most noble)

1. noble
2. nobiliari

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈno.βle\

Americà: alt /ˈno.ble/, baix \ˈno.βle\

Adjectiu

no·ble inv. ‎(plural nobles)

1. noble

Nom

no·ble m. ‎(plural nobles)

1. noble