nobilis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnoː.bɪ.lɪs/
• Etimologia: De nōscō.

Adjectiu

nōbilis m., f., nōbile n. ‎(comparatiu nōbilior, superlatiu nōbilissimus)

1. noble, nascut en una família distingida
2. famós, apreciat

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	nōbilis	nōbile		nōbilēs	nōbilia
Vocatiu	nōbilis	nōbile		nōbilēs	nōbilia
Acusatiu	nōbilem	nōbile		nōbilēs	nōbilia
Genitiu	nōbilis			nōbilium
Datiu	nōbilī			nōbilibus
Ablatiu	nōbilī			nōbilibus

Derivats

• nōbilitās
• nōbiliter
• nōbilitō