fitoràrem

Potser volíeu: fitorarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fi.tuˈɾa.ɾəm/
	balear /fi.toˈɾa.ɾəm/, /fi.tuˈɾa.ɾəm/
Occidental:	/fi.toˈɾa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

fitoràrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de fitorar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb fitorar.

Variants

• [2] fitoréssim, fitoréssem, fitoràssim, fitoràssem

Miscel·lània

• Anagrames: ferratimó, mortífera, triomfaré