fonau

Català

Verb

fonau

1. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de fonar
2. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb fonar

Variants

• [1] foneu
• [2] foneu

Miscel·lània

• Síl·labes: fo·nau (2)

Català antic

Verb

fonau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de fondre