Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfrɛ.kwɛns/
  • Etimologia: És el participi d'un antic verb, potser *fraequō, [1] que amb el temps va evolucionar cap a farciō i frequentō.[2]

AdjectiuModifica

frequēns m. f. n. ‎(genitiu frequēntis, comparatiu frequentior, superlatiu frequentissimus)

  1. ple, atapeït, amunionat
  2. nombrós
  3. assidu, freqüent

DeclinacióModifica

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu frequēns frequēntēs frequēntia
Vocatiu frequēns frequēntēs frequēntia
Acusatiu frequēntem frequēns frequēntēs frequēntia
Genitiu frequēntis frequēntium
Datiu frequēntī frequēntibus
Ablatiu frequēntī frequēntibus


Vegeu tambéModifica

  1. Michel Bréal, Anatole Bailly, Dictionnaire étymologique latin, ed.Hachette, París, 1885, p.107
  2. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, frēquens