Català

modifica
Oriental:  /ˈfuj.tə/
Occidental:  nord-occidental /ˈfuj.ta/
valencià /ˈfuj.ta/, /ˈfwi.ta/
  • Rimes: -ujta
  • Etimologia: Del català antic fuyta, del llatí *fugita, participi femení de *fugīre, de fugere ‎(«fugir»). Compareu amb el participi analògic fugida. Cognat del francès fuite.

fuita f. ‎(plural fuites)

  1. fugida
  2. Acció de fugir un gas o un líquid.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

fuita

  1. (balear) Participi femení singular del verb fugir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: fui·ta (2)

Vegeu també

modifica