fugir
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: ⓘ Occidental: nord-occidental /fuˈʒi/ valencià /fuˈd͡ʒiɾ/, /fuˈd͡ʒi/
Verb
modificafugir intr.
- Allunyar-se de pressa per evitar un perill.
- Una cosa, allunyar-se ràpidament.
- Escapar-se.
- Transcórrer ràpidament.
Conjugació
modificaTercera conjugació pura amb alternances en el radical
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
simples | compostes | ||||||
infinitiu | fugir | haver fugit o fuit | |||||
gerundi | fugint | havent fugit o fuit | |||||
participi | fugit, fugida, fugits, fugides | ||||||
fuit, fuita, fuits, fuites | bal | ||||||
Formes personals simples | |||||||
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | fujo | fuges | fuig | fugim | fugiu | fugen | |
fuig | bal, val, alg | ||||||
fugi | sept | ||||||
imperfet | fugia | fugies | fugia | fugíem | fugíeu | fugien | |
passat simple | fugí | fugires | fugí | fugírem | fugíreu | fugiren | |
futur | fugiré | fugiràs | fugirà | fugirem | fugireu | fugiran | |
condicional | fugiria | fugiries | fugiria | fugiríem | fugiríeu | fugirien | |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | fugi | fugis | fugi | fugim | fugiu | fugin | |
fuja | fuges | fuja | fugen | occ | |||
fugiguem | fugigueu | bal | |||||
imperfet | fugís | fugissis | fugís | fugíssim | fugíssiu | fugissin | |
fugisses | fugíssem | fugísseu | fugissen | ||||
fugira | fugires | fugira | fugírem | fugíreu | fugiren | val | |
imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | – | fuig | fugi | fugim | fugiu | fugin | |
– | fugiguem | bal | |||||
– | fuja | fugen | occ | ||||
Formes no normatives o col·loquials
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
imperfet | fugiva | fugives | fugiva | fugívem | fugíveu | fugiven | n-occ, alg |
condicional | fugiriva | fugirives | fugiriva | fugirívem | fugiríveu | fugiriven | alg |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | fujos | fujo | n-occ | ||||
imperfet | fugigués | fugiguesses | fugigués | fugiguéssem | fugiguésseu | fugiguessen | |
fugissi | fugissi | sept, alg | |||||
fugiguera | fugigueres | fugiguera | fugiguérem | fugiguéreu | fugigueren | val |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... fugit o fuit |
havem | haveu | ||||||
passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... fugir |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... fugit o fuit |
passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... fugit o fuit |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... fugit o fuit |
condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... fugit o fuit |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... fugir |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... fugit o fuit |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... fugit o fuit |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... fugit o fuit |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: fujo, fuig, fugim
Variants
modifica- fúger (arcaic, septentrional)
Sinònims
modificaCompostos i expressions
modificaTraduccions
modificaAllunyar-se
- Anglès: run away (en), flee (en)
- Àrab: هَرَبَ (ar)
- Castellà: huir (es), volar (es)
- Esperanto: forkuri (eo)
- Francès: fuir (fr)
- Friülà: fuî (fur)
- Grec antic: φεύγω (grc) (pheúgō)
- Ido: fugar (io)
- Italià: fuggire (it)
- Llatí: fugere (la), aufugio (la), effugio (la)
- Llengua de signes catalana: ESCAPAR-SE (csc)
- Neerlandès: vluchten (nl)
- Polonès: uciekać (pl)
- Portuguès: fugir (pt)
- Romanès: fugi (ro)
- Romaní: naśel (rom)
- Rus: убега́ть (ru) (ubegat)
- Txec: utéct (cs)
- Xinès: 逃跑 (zh) (táopǎo)
Escapar-se
Miscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fugir
- ↑ Coromines, Joan. «DECat. IV, 221a16-43». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.