Potser volíeu: fugí

Català

modifica
Oriental:  /ˈfu.ʒi/
Occidental:  nord-occidental /ˈfu.ʒi/, valencià /ˈfu.d͡ʒi/

fugi

  1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fugir.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fugir.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fugir.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fugir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: fu·gi (2)
  • Anagrama: fuig