• Pronúncia(i): /ˈfʊɫ.kɪ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰelg- («apuntalar»).

fulciō ‎(1a present?), fulcīs ‎(2a present), fulcīre ‎(infinitiu), fulsī ‎(perfet), fultum ‎(supí)

  1. apuntalar, fixar, proveir de suport
  2. sostenir, assegurar, defensar

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.122-123