sustineo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊsˈtɪ.nɛ.oː/
• Etimologia: Del prefix sub- i teneō.

Verb

sustineō ‎(1a present^?), sustinēs ‎(2a present), sustinēre ‎(infinitiu), sustinuī ‎(perfet), sustentum ‎(supí)

1. subjectar, sostenir

   «vix arma sustinere» ()

   amb prou feines sostenia l'arma

2. sostenir, nodrir

   «ager, ut dena jugera sint, non amplius homines quinque milia potest sustinere» ()

   Suposem que donem deu dies de llaurar a cadascú, amb aquesta terra només podrem nodrir quinze mil persones.

3. suportar

   «non tu scis, quantum malarum rerum sustineam» ()

   Tu no saps quants de mals suporto..

4. contenir

   «equitatumque, qui sustineret hostium petum, misit»

   i envià la cavalleria per contenir l'atac de l'enemic.