teneo
Llatí
modificaVerb
modificateneō (1a present?), tenēs (2a present), tenēre (infinitiu), tenuī (perfet), tentum (supí)
- sostenir, subjectar, agafar, tenir a les mans
- «Porrige bracchium, prehende: jam tenes?» (Plaute, Mercator V, 2, 42)
- M'ofereixes el braç, doncs agafa'm. Ja em tens ben subjectat?
- mantenir, defensar, retenir
- «Capitolia celsa tenebat.» (Virgili, Aeneis VIII, 653)
- Defensava la possessió de la part alta del Capitoli.
- tenir, posseir
- «Multa hereditatibus, multa emptionibus, multa dotibus tenebantur sine injuriā» (Ciceró, De Officiis II, 23, 81)
- Tenien moltes hisendes, moltes adquisicions, moltes dotacions obtingudes de manera justa.
- copsar, entendre
- «Tenes, quid dicam?» (Tertul·lià, De Praescriptione Haereticorum IV, 3, 22)
- Has entès el que t'he dit?