posseir

Català

Rimes: -i(ɾ)
Homòfon: posseí
Etimologia: Del llatí possidēre, segle XIV, de potis ‎(«tenir el poder») i sedēre ‎(«seure»).

posseir trans., pron. ‎(pronominal posseir-se)

Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	posseir			haver posseït
gerundi	posseint			havent posseït
participi	posseït, posseïda, posseïts, posseïdes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	posseeixo	posseeixes	posseeix	posseïm	posseïu	posseeixen
	posseesc						bal
	posseeixi						sept
	posseïsc	posseïxes	posseïx			posseïxen	occ
	posseïxo						n-occ
imperfet	posseïa	posseïes	posseïa	posseíem	posseíeu	posseïen
passat simple	posseí	posseïres	posseí	posseírem	posseíreu	posseïren
futur	posseiré	posseiràs	posseirà	posseirem	posseireu	posseiran
condicional	posseiria	posseiries	posseiria	posseiríem	posseiríeu	posseirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	posseeixi	posseeixis	posseeixi	posseïm	posseïu	posseeixin
	posseïsca	posseïsques	posseïsca			posseïsquen	occ
	posseesqui	posseesquis	posseesqui	posseïguem	posseïgueu	posseesquin	bal
imperfet	posseís	posseïssis	posseís	posseíssim	posseíssiu	posseïssin
		posseïsses		posseíssem	posseísseu	posseïssen
	posseïra	posseïres	posseïra	posseírem	posseíreu	posseïren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	posseeix	posseeixi	posseïm	posseïu	posseeixin
	–		posseesqui	posseïguem		posseesquin	bal
	–	posseïx	posseïsca			posseïsquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	posseeix						bal, alg
imperfet	posseïva	posseïves	posseïva	posseívem	posseíveu	posseïven	n-occ, alg
imperfet	posseigueva	posseigueves	posseigueva	posseiguévem	posseiguéveu	posseigueven	n-occ
passat simple	posseigué	posseigueres	posseigué	posseiguérem	posseiguéreu	posseigueren	bal
condicional	posseiriva	posseirives	posseiriva	posseirívem	posseiríveu	posseiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	posseïxa	posseïxes	posseïxa	posseisquem	posseisqueu	posseïxen	n-occ
		posseïxos	posseïxo				n-occ
	posseesca	posseesques	posseesca			posseesquen	bal
imperfet	posseigués	posseiguesses	posseigués	posseiguéssem	posseiguésseu	posseiguessen
	posseïssi		posseïssi				sept, alg
	posseiguera	posseigueres	posseiguera	posseiguérem	posseiguéreu	posseigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... posseït
perfet				havem	haveu		... posseït
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... posseir
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... posseir
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... posseït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... posseït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... posseït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... posseït
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... posseït
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... posseir
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... posseir
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... posseït
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... posseït
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... posseït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... posseït
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... posseït

Paradigmes de flexió: posseeixo, posseeix, posseïm

Tenir la pertinença

posseir

posseir (tenir la possessió)
«Aquell usurer amava tant son fill, que tot quant podia feÿa, que 'l tengués pagat, e aytant com podia se sforçave a ajustar diners, per ço que faés a son fill posseir gran riquesa.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1367)

Conjugació antiga