tenax

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛ.naːks/
• Etimologia: Derivat de teneō.

Adjectiu

tenāx m. f. n. ‎(genitiu tenācis, comparatiu tenācior, superlatiu tenācissimus)

1. ferm, resistent

   «tenacia vincla» ()

   lligams ferms

2. avar

   «filius familias patre parco ac tenaci» ()

   fills de família amb pare poc generós i avar

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	tenāx			tenācēs	tenācia
Vocatiu	tenāx			tenācēs	tenācia
Acusatiu	tenācem	tenāx		tenācēs	tenācia
Genitiu	tenācis			tenācium
Datiu	tenācī			tenācibus
Ablatiu	tenācī			tenācibus