• Pronúncia(i): /ˈtɛ.naːks/
  • Etimologia: Derivat de teneō.

Adjectiu

modifica

tenāx m. f. n. ‎(genitiu tenācis, comparatiu tenācior, superlatiu tenācissimus)

  1. ferm, resistent
    «tenacia vincla» ([1])
    lligams ferms
  2. avar
    «filius familias patre parco ac tenaci» ([2])
    fills de família amb pare poc generós i avar

Declinació

modifica

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu tenāx tenācēs tenācia
Vocatiu tenāx tenācēs tenācia
Acusatiu tenācem tenāx tenācēs tenācia
Genitiu tenācis tenācium
Datiu tenācī tenācibus
Ablatiu tenācī tenācibus

Vegeu també

modifica
  1. Virgili Georgicae, IV.412
  2. Ciceró, Pro Caelio 15, 36