habeo
Llatí
modificaVerb
modificahabeō (1a present?), habēs (2a present), habēre (infinitiu), habuī (perfet), habitum (supí)
- posseir, jo posseeixo
- Habere fundum
- Posseir terres
- ser l'amo, tenir possessió i domini, controlar
- (animus) habet cuncta neque ipse habetur.
- L'estat d'ànim és el que controla tot i alhora no és controlat per ningú.
- administrar, tenir el domini d'un territori o d'un càrrec administratiu
- Rem publicam habere.
- Administrar l'estat.
- contenir, jo continc
- Nihil epistula habebat.
- La carta no contenia res.
- portar posat, jo porto
- Habere coronam in capite.
- Portar la corona al cap.
- ocasionar, jo ocasiono
- Pons magnum circuitum habebat.
- El pont va ocasionar una llarga aturada.
- quedar-se, jo em quedo
- Res tuas tibi habeas.
- Queda't el que et pertany.
- conèixer, jo conec
- Habes consilia nostra.
- Tu coneixes les nostres intencions.
- ser considerat com, tenir per
- Militibus habebatur fortissimus.
- Era considerat pels soldats com el més fort.
- romandre, estar-s'hi, habitar
- Quis istic habet?
- Qui s'està allà?
- fer, jo faig
- Habere supplicationes.
- Fer les demandes.
- trobar-se, estar (parlant de l'estat d'ànim)
- Ego me bene habeo.
- Em trobo bé.
Notes
modificaEncara que el verb català haver deriva de habeō, aquest no tenia el mateix sentit i l'expressió "hi ha" no existia en aquesta llengua, que emprava el verb esse amb aquesta funció o per expressar qui era el posseïdor com ara faríem amb el tenir. L'evolució es pot veure en aquests exemples: est mihi liber = «el llibre és meu» > «tinc un llibre»; haec domus mea est = «aquesta casa és meva» > «tinc aquesta casa».